L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré               comité                mossèn               cafè                        aprèn

entén                   puré                       alè                    pagès                    imprès

irlandès               cinquè                 només                entès                    també

consomé            congrés               gairebé                faré                       interés

això                      ressò                    boirós                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arròs                     cotó                     refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                    curiós

talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2.Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniràn

algun                    llumins                  Ramón                 porro                    avís

així                         crostó                   votació                anireu                  Ferran

procés                 respon                    cigró                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                dèies                    telèfon                           dèbil                     rèiem

escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       féssin

xerif                      llàpis                     avisàven                       núvol                    diguèssiu

fèieu                     cantàveu             fenòmen                        sortíeu                  cèrvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengéssin

artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera

acadèmia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5.Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xàssis                      èlit

xandall              medul·la             viking                    rèptil                     període

atmósfera          interfón            pneumonia          termostat             tulipa

isòbara               missil                  futbol                     tèxtil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu nét té un òs de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que vens a fer la volta al món no sé pas que et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què fèien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara té son i es passeja per la màsia com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim apat que férem havíem prés un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguéssin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho sembla, perquè amb la cridoría i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a récer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n fèien càrrec i el gestionàven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cèl ho deixàven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartíen el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de frà Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura vèie així que obri els ulls fou una tórtora a l’àmpit de la finestra. Més petita que un còlom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaurà havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabia que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encés. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindí Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol fèia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

Mirall trencat, Mercè Rodoreda